Con la proximidad de la festividad de Fallas ( aunque este año se hayan postpuesto ) hemos visto en clase el origen de algunas tradiciones valencianas y de los instrumentos que las acompañan , tenemos que realizar un resumen de los instrumentos tradicionales valencianos y su origen
Dolçaina
: https://musiclave.com/musica/dulzaina/
También hemos hablado de " Les Albaes "
así pues os dejo un breve resumen de su origen .
História de les Albaes
En
primer lloc, les albaes són manifestacions tradicionals valencianes
de ronda, interpretades en hores nocturnes o fins a l'alba, com diu
el seu propi nom. Les Albaes la formen un versador, dos cantants,
dolçaina i tabal.
La
dolçaina i el tabal marquen una melodia senzilla i les intervencions
dels cantants, que despleguen tot el seu virtuosisme, junt amb el
versador que improvisa els versos dedicats a qualsevol persona, són
l'escena típica d'unes albaes. Un exemple d'aquesta escena la podem
trobar en la pel·lícula "Vicenteta esta-te queta" de
Vicent Escrivà.
En
segon lloc, segons la zona i el context, les albaes tenen una manera
d'interpretar-se: es conserva la melodia principal, però varia la
instrumentació. Les albaes eren dedicades a persones rellevants que
mereixien una mostra d'estima per part de la societat, era un cant
per enaltir la figura d'una persona.
En
la variant d'albaes que es realitza individualment i acompanyada
instrumentalment,en la zona de l'horta de València ,les albaes de
l'horta es caracteritzen per l'acompanyament realitzat per dolçaina
i tabal. Els instruments es dediquen a separar les intervencions dels
cantants, interpretant a cappella les estrofes. Després, en la part
cantada, el tabal marca amb xicotets tocs el tempo per al cantant.
En
l'horta de València, els cantants d'albaes també practicaven cant
d'estil on l'acompanyament es realitzat per guitarres. De vegades,
els mateixos músics fusionaven la instrumentació del cant d'estil i
el gènere d'albaes creant les guitarraes.
L'altra
variant d'albaes és la interpretada col·lectivament i amb
acompanyament de corda polsada, s'anomenen albaes de Nadal o
d'església. Aquestes tenen una forma responsorial, un solista canta
i el cor li contesta amb la mateixa melodia o diferent. Les albaes
d'església estan emparentades amb els romanços per la seua
extensió, coples octosíl·labes com els romanços castellans, i
temes religiosos que expliquen el naixement de Jesús. La
instrumentació està composta per guitarres, llaüts i bandúrries
(molt semblant a una formació de rondalla). (Reig, 1996)